Últimes setmanetes per Barcelona. I ja trobo a faltar cosetes. Però s'ha de fer.
Mmm...i el sol continua brillant, amb força. Iaixò m'agrada. Sembla que s'ha entestat a voler-se quedar dins el meu somriure. Ara només falta veure personetes que fa temps que no veig, que en tinc ganes. A veure a veure, de moment tot va vent en popa no?
Mai havia sapigut perquè no m'agrada anar amb metro. Ara ja ho sé. Són les cares de la gent. Fem tanta llàstima tots plegats. Et mires els pobres nens, que volen jugar, que no poden estar tancats dins els deu centímetres que els partoquen en aquella presó. I pares, mares, tietes, tiets, avis, cosins, cangurs, amics...els renyen, els criden, els obliguen a "saber estar". Com molt bé diu un amic, en realitat, els humans ens movem per instints, no per raonaments. I no podem trencar les fantasies d'ells. No podem. I ho fem. I llavors, veig adults cansats, d'ulls tristos i cares llargues. Rius de gent que no han pogut fer realitat el que volien, el que somiaven, per culpa d'això. I ells, però, continuen reprimits, i reprimint.
Espero que no ens passi igual a nosaltres. No m'agradaria que un dia algú em mirés i pensés el que jo penso d'ells. Perquè la veritat és que em fan molta llàstima.
[Poso aquesta pàgina web perquè des del NBC Nyahbingi Crew s'hi poden veure pròxims concerts molt i molt interessants! http://www.bcn-reggae.com/]
___________________________________________________________
El que fa estar els dimarts amb vosaltres, al raval, al madame jasmin, a l'habitació...
I serà tant efímer
com resistir-te.
Però, per què tenir-ho?
com resistir-te.
Però, per què tenir-ho?
Ets oníric. I ja està.
Refuso que sigui com un clam,
com la malesa que s'arrela
on ni hi ha món.
on ni hi ha món.
I un fondo atzar dins teu...
Riu-te'n.
Només són paraules.
Només naixem.
Només naixem.
I tansols morim.
És, senzillament, això.
Aixo? mmm...
[ArtCla :)]
imésimésimés...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada