Setmana blanca

A vegades trobo summament curiós aquest tipus de gent que vol ser "guay". que vesteix segons la nova moda, aquesta "popi" que em fa tantíssima ràbia. aquesta gent que diu que va al bar super moderno" a fer un "Gin Tònic"... perdoneu? hola!!! sí, fa temps que existeix tot això. No vulgueu ser hipòcrites, per favor. Escolto "L'havanera del modern" de la Iaia i em ric de tota aquesta gent que vol semblar culta. Snobs...déu meu, quina ràbia! aquesta gent que es tira fotos supermega artístiques i les penja al facebook o al flickr esperant que tothom els llepi el cul dient quina vida més "superxula", la teva. aquesta gent que farda (no que recomana eh? d'aquesta no en tinc cap mena de queixa. Sí, aquesta gent que farda sense haver entès res) d'exposicions, quadres, de llibres, de música... on anirem a parar? aquesta gent que ven els principis i es tatua "peace and love" quan ni tan sols ha viscut la guerra ni sap què és. aquesta gent, sí, que diu ahhh, Àfrica, que "wai", "com mola". uff...sí. aquesta gent em treu de pollaguera. Per sort, encara queda gent amb ideals, que persegueix somnis, perquè si no... estic/estem tardant a marxar a viure aïllada/ts de la civilització més estúpida? No ho sé. Per sort, ara per ara, estic de conya al meu món, gràcies, de veritat a tots els que l'habiteu. I no vull ni sentir a parlar ni que se m'acosti tota aquesta gent, si us plau, per favor.

pd. Ha arribat setmana blanca. setmana per fer reunions, desconectar, fer informes, i viure la vida!

pd. Preparada pel tornegi de futbol casteller. tremoleu, que aquest any les pastanagues arribem fortes!!! i...Miqueeeeel, Miqueeel, Miquel Miquel del Roig!!! quins "bailoteos" ens esperen jujuju!!!

Foto: fent el cafre al pis.

La vida també pot ser bonica

Després de tot.

Després d'any nou, després de records, després de cultura catalana (Descenals 2011, Valls), després de viatges (Milà...), després de no viatges, després de revoltes, després de feina, després de molta feina, després de poca feina, després de Barcelona, després de Gurb, després de llegir, després de Vic, després de La Clau, després de nens, després de castells, després de nenes, després de la llar de foc, després de nits surrealistes, després de timpants foradats, després d'anades, després de sofà, després de beure, després de somiar, després de futbol, després de "La Competència", després de fumar, després d'anar amb moto, després d'estar cansada, després de ser pilla, després de vingudes, després d'observar en la nit, després de conversar, després de CineClubs, després de compartir la vida amb qui realment vols, després de... què et queda després de tot?

Doncs després de tot et queda Tot i Res. Un mix de sensacions, bones, dolentes... segons el que has anat teixint. I la meva tela, o terenyina, tan se val, està creixent, s'està impregnant de tot el que passa la meu voltant, està aprenent a moure's amb el lleuger balanceig del vent. Està entenent que les coses no poden forçar-se, que s'han de deixar fluïr. I això fa que em senti sinserament alleugerida. Això fa que les sensacions siguin bones, que després de tot em quedi Tot.

pd. Patti Smith (com la meva apreciada Janis Joplin) també m'ha ensenyat molt. Recomano d'ella: Dancing barefoot.

Recomano dos llibres. Un que vaig llegir fa temps, que és de contes i és un dels millors que mai he arribat a llegir. Evidenment és del meu incondicional Salinger, i es titula 9 contes. I pel que fa al que estic llegint, recomano el nou de Haruki Murakami, 1Q84 (si, s'assembla a 1984, oi? pequè serà?...). Finalment, dir que m'he comprat els 89 contes de Quim Monzó, últim llibre que em faltava per acabar la saga. Sí, allà hi ha tots els que ja he llegit, però em feia gràcia tenir-lo. Una vegada el vaig regalar, i aquest cop, me'l regalo a mi.

"Perquè a vegades, de tan esperar, oblides l'espera".

Foto: Dies de sol.

Aternament, Claire.