Els mesos passen i tu vas fent,
no saps ni quin dia és...
Però avui anves pel carrer
i algú t’ha mirat content.
Per fi has entés que tot és un joc,
busques l’hivern però no el trobes en lloc
i vols que arribi perquè així neverà
i ho veuràs molt més clar...
Si vols fer que demà nevi,
si vols que tot torni a ser blanc
i els carrers de pedra vestits de gebre,
els nens juguin com abans...
Si vols fer que demà nevi,
pots provar d’escriure una postal
desitjant allò que sempre has somiat
i veuràs com tot es torna blanc...


pd. Gràcies per ser-hi sempre.
Foto: Tavascan.


i neva, neva, neva, també dins el meu cap. I no deixa de nevar. Ni ho vull.


Molta feina a partir d'ara, comencen les aventures, per fi!