25 d’abril 2011

On van les il·lusions?

Que curiosa la vida.

Concerts, corals, pinyes, nens, violoncels, vacances, treball/s, Mercat del Ram, castells, emocions, música, setmana santa, llàgrimes, turcades des de lluny, dinars que són sopars, cafès que són whiskys, mones, St. Jordi, el dia després...Potser si que em trobo en una situació d'embriaguesa pel moment que estic vivint. Potser, a vegades, tampoc és tan important valorar un a un els passos que fem. A la llarga, sempre és millor pensar que la vida té diversos moments, moments de calma, moments de tempesta, moments de viure, moments de riure, moments de seure i pensar, moments de reflexionar, moments de lluitar per alguna cosa, moments d'esperar, moments d'estimar...




Llibres de St Jordi que ja són a la meva col·lecció:
- Amor i guerra. Núria Amat.
- El jardí secret. F. H. Burnett.
- Poema de la rosa als llavis. J. Salvat-Papasseit.

Aquí deixo una músiqueta: Pink Martini - Autrefois.



I sí. M'adono que quan despertes després d'un somni estrany, un somni que no té un punt en concret en el temps, un somni que podria ser real, o no, un somni que t'ensenya coses sense voler-ho, et trobes que estàs sol i que mai podràs arribar a compartir-lo. Perquè és això, simplament un somni.