Taulell de Joc.
Quadres malalts apreixen
dins meu.
Quin suïcidi més glamorós!
Canvia l'àlfil de lloc
i m'hauràs quanyat la partirda.
Encara, però, em queda coratge
per vènce't,
i la última podria ser meva,
potser.
"No et rendeixis", em criden,
des de lluny estant.
[...]
El cert és que finalment abandono,
i capcot, mous
la meva última esperança.
Em derrotes,
et defujo,
ploro
i rius.
"És un joc!"
M'etzibes amb la mirada.
Ho sé.
Tanmateix has mort ja la reina
que hi havia en mi,
i res tornarà a ser igual
a la meva taula de joc.
Claire Lunatique.
pd. Inici de setmana amb estrés altre vegada. Comencen les anades i vingudes, que si la Pia m'ha fet mal, que si en Ramon em pega... després, estar al despatx (llegint, fent feinetes) esperant l'estona que falta per ser jo "la gran protagonista" de la MEVA classe, i finalment, retornar al centre de Vic i entre cafès o coca-coles ensenyar matemàtiques, llengües... al màxim possible a una personeta que té el cap a un altra banda. Així són els dilluns. I amb sort, quan surto, encara tinc alguna altra cosa per fer. Però la veritat, ja m'està ben bé.
Foto: Bilbao, cap dd'any 2010/2011. L'aranya i la Claire.
"Sense paraules, amb idees, sense res a dir només som feres,
records d'avui, dites pel demà, el tresor d'avui és poder parlar"
[La Pegatina, "Penjat"]
