Quan veus que tot ja està perdut. Que et queden mil·límetres per tocar fons -si és que no hi has tocat- i creus que aquesta vegada no hi ha res que pugui treure't d'on tu mateixa t'has posat...
Quan sents l'incansable veu que et diu abandona, si discuteixes amb qui menys té la culpa, quan de sobte et sembla tot buit i fosc...
Llavors apareixes tu. I em mires i aquests ulls em fan néixer altre vegada. Em fan que et demani perdó pel que he fet en un altre temps. I tansols amb això, la vida toran a somriure'm, perquè m'ajudes a apreciar el món que ara ja ens envolta a tots dos. "Sí, ho vull", crido i, finalment, l'olor de calma. I la il·lusió de començar de nou.
Obtinc totes les respostes en un gest, en una carícia. potser, qui sap, en una paraula humil.
gràcies per donar-me tant temps quan jo no te'n donava, gràcies per cuidar-me, per interpretar-me, per sostenir-me, per voler embrancar-te amb un xic de mi per camins inexplorats.
"sueña con el presente". Ara sí que´és el meu lema. "Sí, ho vull" altre cop. Vull compartir-ho amb tu. Perquè ara ja saps tot el que hem viscut, i si això no ens ha fet forts, no hi ha res més que pugui impedir que consumim algun somni encara junts.
Ja no cal enderrocar murs del passat, perquè ells sols s'han destruït o han caigut gràcies al temps. I després de tot, malgrat tot, vaja, jo hi sóc, aquí, i els teus llavis també.
I el sol.
Pd. Tansols volia xiuxiuejar-t'ho a cau d'orella, ja fa una mica de temps :)
