il Pleut

Felicitat. Radiant el dia, malgrat ploure.

Potser més que radiant, diferent.

Sí, necessitava un bri d'aire i ha arribat. Me l'has portat amb la teva olor, potser.
Sí, necessitava despertar en un dia radiant i he aconseguit fer-ho.


La P r i m a v e r a m'ha portat fins aquí. Sento "la primavera al senyor estiu adéu adéu, adéu li diu, el senyor estiu a la primavera li va al darrera, li va al darrera...". I és que la Primaver la sang altera. M'agrada. M'encanta.



Després d'uns dies absurts, d'un no parar de recriminar-me a mi mateixa el perquè dels meus actes, el perquè de la meva existència, tot ha canviat. Tot. Sí.



Ara és el moment de dir que estic en vida, que moltes flors, malgrat tot, encara es resisteixen a tenir espines i que els llavis tenen gustos de molts colors. Que a la vida encara hi podem fer un racó pels somnis, i que aquests encara poden ser complerts.


Gràcies, temps, llum, sol, estrelles, nit, tu, ell, ella... i vosaltres, petits animalons entremeliats que em regaleu somriures i gran part del vostre temps per dedicar-lo a fer-me un xic més feliç... per fer-me veure que tot i la boira...cal caminar.


No tinc paraules, només "endavant primavera", segueix fent el que fas, que ja fa un any que no ho disfruto, que no vas fer el mateix amb mi fa un any. però t'ho perdono. Perquè ara torno a confiar en mi.



I mira que ara començar tot...Però la il·lusió és l'últim que es perd. I l'esperança, diuen. I quina por...

Continuem cercant l'impossible, encara no ens han vençut!

Claire Lunatique*

Sit there

Podria dir-ne moltes coses de les últimes setmanes. Podria esciure un conte i deixar que la imaginació s'apoderés de les ments i així potser, podriem somriure. n'han passat moltes de coses. però tots sabem que la vida no és aburrida i seria absurt explicar el que ha succeït. sí, potser hem set una mica irracionals tots plegats, o fins i tot el surrealisme ens ha jugat alguna que altre mala passada.

diuen que mai és tard per canviar. això, però, ho diuen. i el que costa és la voluntat de creure-ho.

Després de molt pensar doncs, de moltes nits en blanc, de moltes idees estrafolàries i gents gents gents compatibles amb el que m'han ensenyat, ho tinc decidit. és una reflecció un xic desmesorada, una "anada de l'olla", com es diu vulgarment. però jo sé que ho necessito. i per això, no em fa falta que m'ho expliquin els altres.

Només somio en poder tornar a cantar "piece of my heart" de la Joplin amb tant convenciment com abans.

I want you to come on,

come on, come on, come on

and take it, Take it!

Take another little piece of my heart now, baby!

Oh, oh, break it!

Break another little bit of my heart now, darling,

yeah, yeah, yeah.

Oh, oh, have a!

Have another little piece of my heart now, baby,

You know you got it if it makes you feel good,

Oh, yes indeed.

Així que res, salut i força gent i a obrir els brassos per rebre, que és el nostre moment, que ja n'estem farts de donar sempre a canvi de llàgrimes i mirades tacades de sang inocent!

Pd. I no demano més. Ho he intentat, he lluitat, he continuat estimant, i tot per què? Encara m'ho estic preguntant...Sembla mentida. però no.

"M'ha semblat sentir veus dins del meu cap
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança. "

(Recomano: Desdeny, Kitsch)

i ara estic contenta...

Ai, les meravelles del te màgic. La resposta a tots els petits problemes de la vida. Tenies alguna cosa per explicar i preparaves una tassa de te, t'acomiadaven de la feina i prenies una tassa de te, el teu marit et deia que tenia un tumor cerebral i et prenies una tassa de te....



Ja tinc el teu mail...(Estanislau verdet)