05 de juny 2011

Seguiré cantant-te cançons igual...

Criticarem les noves modes de pentinat.

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintaran als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta en tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda...
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses.

Però quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset, convocaré el teu cos llarg i blanc,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

[Manel. Clicant el títol es sent la cançó]

pd. Va passant el temps...molt ràpid. Tan, que d'aquí una a setmana hauré fet l'última entrega a la Universitat de Barcelona, si tot va com ha d'anar. I amb ella, un altre tancament de porta a la meva vida.
"I després què?" Crida l'inconscient. Després res. Esperar, disfrutar... després Estiu. Ni llàgrimes, ni plors, ni tan sols ulls plorosos per culpa del temps, ni presses, ni pors, ni estrés... l'estrés que causa viure en una societat cap aquesta, carai! Després, potser, marxar. I no tornar mai, mai, mai... marxar a un nou paradís desconegut. Provem-ho?

Foto: La Nami i la Claire, al pis. Nova inquilina, regal d'aniversari :)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada