Mes de Maig interessant...

Dacord. Ha començat el compte enrera. El compte enrera perquè em despedeixi de les classes al CEIP com a practicant de mestra de música a les escoles de primària, i el compte enrera perquè polítics puguin dir mentides per convèncer el poble, dient que són molt millors que la resta(i no dic pas tots, que aquesta vegada em toca de ben a prop per Vic, i em tocaran el crustó si em queixo, oi? :D)... Ep! compte enrera pel sol i la cervesa al terrat, per disfrutar una mica de vida social (que ja va tocant, jo diria), per estimar i abraçar amb força, per riure (alerta! riure ja ho fem!)...

El que s'ha deixat enrera, i també s'ha de recordar, també són trobades amb corals, l'anada a l'auditori i la gran emoció que va despertar-me el Cantània, amb tot de nens i nenes alçant les veus i els cors ben amunt, cantant i disfrutant del que feien. També les pors i el "mal rotllo", que ja era hora.

És complicat i confós el seguit de sentiments que se'm generen dins meu quan penso que aquest dissabte entraré a una Escola de Música molt propera (ara Concervatori), com és la (el) de Vic. I dic confós perquè no hi entraré com a alumna, si no que hi entraré com a professora. Com a professora de Música d'una Escola (en majúscules, clar que sí) de Música. Una escola de música que no és la de Vic. M'entrarà un nosequè, n'estic segura. Records, emocions...Potser em decebré, qui sap, mai pots esperar-ne res dels fets, així mai et pots descebre tampoc. Edifici nou, professors segurament nous...jo nova, però nova de temps. En fi, serà una gran experiència, això segur, i en tinc ganes. Moltes.

A part del gran compte enrera, de la música, de tot plegat, la feina, i la vida, continua. I tan com continua. Fira d'Entitats, Castells i dormir poc. Plantejaments cada cop més ferms de viatges. Somnis cada cop més ferms també.

I aquí, imagino, que acaba una etapa de la vida. Hola! en comença una altra. O està trucant a la porta, i l'estic frenant amb força perquè no em destorbi fins que no hagi acabat el mes de Maig. ai... vinga va, a treballar! Avui, orquestres, tutories, anglès a casa, assaig... Amunt!

pd. Per cert, no seria just no fer cap menció al Barça. Força (tot i que no els calen ja més elogis. No seré jo la demagoga que en parlarà durant hores, perquè no n'és la meva feina)!

I com no, recordar la terra que tan estimem i que volem "una-mica-bastant-molt-més" Lliure: Catalunya. I això no és campanya electoral. És sentiment pur i dur. Que quedi ben clar i que a ningú se li oblidi!


Claire Lunatique.


Avui no hi ha foto.

On van les il·lusions?

Que curiosa la vida.

Concerts, corals, pinyes, nens, violoncels, vacances, treball/s, Mercat del Ram, castells, emocions, música, setmana santa, llàgrimes, turcades des de lluny, dinars que són sopars, cafès que són whiskys, mones, St. Jordi, el dia després...Potser si que em trobo en una situació d'embriaguesa pel moment que estic vivint. Potser, a vegades, tampoc és tan important valorar un a un els passos que fem. A la llarga, sempre és millor pensar que la vida té diversos moments, moments de calma, moments de tempesta, moments de viure, moments de riure, moments de seure i pensar, moments de reflexionar, moments de lluitar per alguna cosa, moments d'esperar, moments d'estimar...

Llibres de St Jordi que ja són a la meva col·lecció:
- Amor i guerra. Núria Amat.
- El jardí secret. F. H. Burnett.
- Poema de la rosa als llavis. J. Salvat-Papasseit.

Aquí deixo una músiqueta: Pink Martini - Autrefois.



I sí. M'adono que quan despertes després d'un somni estrany, un somni que no té un punt en concret en el temps, un somni que podria ser real, o no, un somni que t'ensenya coses sense voler-ho, et trobes que estàs sol i que mai podràs arribar a compartir-lo. Perquè és això, simplament un somni.