28 de març 2009

il Pleut



Felicitat. Radiant el dia, malgrat ploure.

Potser més que radiant, diferent.


Sí, necessitava un bri d'aire i ha arribat. Me l'has portat amb la teva olor, potser.
Sí, necessitava despertar en un dia radiant i he aconseguit fer-ho.


La P r i m a v e r a m'ha portat fins aquí. Sento "la primavera al senyor estiu adéu adéu, adéu li diu, el senyor estiu a la primavera li va al darrera, li va al darrera...". I és que la Primaver la sang altera. M'agrada. M'encanta.



Després d'uns dies absurts, d'un no parar de recriminar-me a mi mateixa el perquè dels meus actes, el perquè de la meva existència, tot ha canviat. Tot. Sí.



Ara és el moment de dir que estic en vida, que moltes flors, malgrat tot, encara es resisteixen a tenir espines i que els llavis tenen gustos de molts colors. Que a la vida encara hi podem fer un racó pels somnis, i que aquests encara poden ser complerts.


Gràcies, temps, llum, sol, estrelles, nit, tu, ell, ella... i vosaltres, petits animalons entremeliats que em regaleu somriures i gran part del vostre temps per dedicar-lo a fer-me un xic més feliç... per fer-me veure que tot i la boira...cal caminar.


No tinc paraules, només "endavant primavera", segueix fent el que fas, que ja fa un any que no ho disfruto, que no vas fer el mateix amb mi fa un any. però t'ho perdono. Perquè ara torno a confiar en mi.



I mira que ara començar tot...Però la il·lusió és l'últim que es perd. I l'esperança, diuen. I quina por...



Continuem cercant l'impossible, encara no ens han vençut!


Claire Lunatique*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada