Podria dir-ne moltes coses de les últimes setmanes. Podria esciure un conte i deixar que la imaginació s'apoderés de les ments i així potser, podriem somriure. n'han passat moltes de coses. però tots sabem que la vida no és aburrida i seria absurt explicar el que ha succeït. sí, potser hem set una mica irracionals tots plegats, o fins i tot el surrealisme ens ha jugat alguna que altre mala passada.
diuen que mai és tard per canviar. això, però, ho diuen. i el que costa és la voluntat de creure-ho.
Després de molt pensar doncs, de moltes nits en blanc, de moltes idees estrafolàries i gents gents gents compatibles amb el que m'han ensenyat, ho tinc decidit. és una reflecció un xic desmesorada, una "anada de l'olla", com es diu vulgarment. però jo sé que ho necessito. i per això, no em fa falta que m'ho expliquin els altres.
Només somio en poder tornar a cantar "piece of my heart" de la Joplin amb tant convenciment com abans.
I want you to come on,
come on, come on, come on
and take it, Take it!
Take another little piece of my heart now, baby!
Oh, oh, break it!
Break another little bit of my heart now, darling,
yeah, yeah, yeah.
Oh, oh, have a!
Have another little piece of my heart now, baby,
You know you got it if it makes you feel good,
Oh, yes indeed.
Així que res, salut i força gent i a obrir els brassos per rebre, que és el nostre moment, que ja n'estem farts de donar sempre a canvi de llàgrimes i mirades tacades de sang inocent!
Pd. I no demano més. Ho he intentat, he lluitat, he continuat estimant, i tot per què? Encara m'ho estic preguntant...Sembla mentida. però no.
"M'ha semblat sentir veus dins del meu cap
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança. "
dient que ja fa temps vas enganyar-me.
No sé si mai t'ho podré perdonar,
per bé que tu no en perdis l'esperança. "
(Recomano: Desdeny, Kitsch)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada