08 de febrer 2010

Massa jove per fer-me gran


Potser és cosa dels dies, o potser cosa del temps. potser cosa de totes dues coses, o cosa externa, a part. però descobrint dins la memòria, trobes sovint paràgrafs en blanc, trossets que no havies vist mai, i que falta habitar-los. quan et trobes que la impotència et guanya, et pot, sol ser desagradable qualsevol conversa. quan veus que per molt que hi lluites, alguns fantasmes mai se'n van, et sens sola i perduda. per què cal patir tan davant situacions que no són conflictives?
a vegades fins i tot jo em perdo en el que dic, i torno a començar amb l'esperança de fer-ho tot molt millor. però quan hi ha coses que et fan estar fartes del que tens, o pel que lluites, no és gens satisfactori que plogui i faci mal temps.
procuro oblidar coses per no tenir la ment injustament perversa, però qui pot evitar totes les imatges dins el seu cap que poden destruïr-lo emocionalment?
m'he fet molts juraments a mi mateixa, i no sempre els he complert. m'he proposat no caure en moltes trampes i al final hi he caigut.

però aquesta vegada s'ha acabat definitivament vagar sense interès i estar arraulida pensant en moltes coses que no tenen ni fonament ni finalitat.

potser si que no he estat qui hauria d'haver estat en moltes ocasions però com que si vull, puc descobrir que tinc prou voluntat epr seguir endavant, no em rendeixo. i punt.

sort en tinc de tu, també.





pd. per cert, gran peli per reflexionar sobre l'educació, els alumnes i les persones, ahir a la central: el club dels cinc.

pd2: foto d'Àfrica, paradís del meu cor.

pd3: semestre acabat amb grans notasses. Fantàstic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada