I bé, passen els dies, i les nits, i cada vegada més em sento lliure de tot el que m'envolta, ja no tinc por, ja no em sento insignificant en aquest món. La vida em resulta bonica, i bé, si resulta que diuen que continuarà plovent i en tenim per llarg, a mi, la veritat ja m'està bé, perquè plogui, nevi o faci sol, tinc el vent a favor i no deixaré que canvii de direcció.
I ara ja puc dir que mica en mica vaig fent el que vull, perquè tinc temps de sobres per endressar, recordar, anar a nedar, veure pel·lícules (ahir vaig mirar "una casa a la fi del món" o tenia un títol semblant, i la vaig trobar genial), llegir (i com vaig firar-me l'altre dia a Barcelona, quasibé ja he acabat la col·lecció den Haruki Murakami, per fi. I llàstima que vaig deixar-me un dels seus llibres a l'avió amb alguna foto a dintre que...aaaaaaaaaaah)... i això. El més important és que vénen canvis, canvis molt grossos, canvis que cada dia hi somio més, canvis que ja no puc esperar.
Està apunt de començar una nova època per mi, que espero e sigui la definitiva. I estic il·lusionada, ha set una noticia que m'ha fet molt feliç, ha set demostrar-me que puc tornar a creure en l'amor altre vegada. Genial!
Ja aniré adelentant informació, de moment em reservo l'alegria immensa per a mi (i per a tu).
pd. Estic malalta, amb febre i angines, espero curar-me aviat perquè aquest cap de setmana hi ha el torneig casteller i no vull pèrdre'mel.
pd2: foto de Tavascan, Hivern 2009.
Avui recomano Pink Martini, un grup que vaig decobrir ara fa un temps i que he rescatat i val a dir que són uns màquines del ritme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada