Demà platja. Amb la Sandrinsqui! Bé. Demà reunió per possibles apostes de futur molt i molt prometedores. Bé. Demà passat aniversari. Amb tots els que estimo, o això espero. Dissabte dinaret, amb la família, i tu. No puc dir res més. tot va de fàbula. Bé. canvi i fora.
Però abans, una petita reflexió:
Llevar-se i veure que el dia és clar, o hi ha alguns núvols al cel, o plou, és poder fer una reflexió sobre si fa sol, si en fa poc, si no en fa, si en fa una mica... És pdoer matizar el fet del temps.
Però això no passa amb certes premises. Així, quan algú s'equivoca, s'equivoca. I punt. O t'equivoques, o no t'equivoques. El mateix passa amb estimar, però és un tema massa complex pel poc temps que tinc des de la biblioteca per dir el que vull dir. I malgrat dolgui tot això, és així. No calen excuses, no calen perdó's, no cal res. És simplament la vida, "o lo tomas, o lo dejas", però no cap entre mig. Però a mi, que em vinguin amb tunteries, la veritat, que siguin les justes. I em sembla que la majoria de vosaltres, estareu d'acord amb mi. I si no, em sap greu, però hi ha coses que a vegades saben greu. Més del que un es pensa.
I sí. Hi ha coses que innevitablement em treuen de pollaguera. Coi.
Apa, res més doncs, disfrutem del bon temps, i que vagi durant, i durant i durant...
Yo me levanto temprano y me pongo a trabajar
con mi guitarra en la mano yo nunca paro de cantar
a mi me llaman el descalzo porque en invierno uso chanclas
yo lo hago pa’notarme en el fresquito de la mañana
tol día en la calle, en la plazuela, tomando el aire.
Soy un bohemio de la vida que yo no tengo nada que ver
con los bigotes señoriales que se pasean por Jerez
yo no tengo obligaciones, yo no tengo mas que ver
los charquitos de la plaza cuando termina de llover
los días de colores en la plazuela fumando flores.
El aire de la calle a mi me huele a goma fresca
yo lo asumo, me lo fumo y me escapo por la cuesta
te quiero, te quiero como las peras a los peros
yo te amo, te amo cuando te pierdo y cuando te gano.
Los pantalones sin bolsillos pero los hilos no se amargan
te canto en la alameda del banco, te canto en la calle larga
lo mismo te canto un fandango que yo te canto por Triana
sólo quiero cuarenta pavos para dormirme en una cama
no quiero amores, soy vagabundo y amante de la noche.
El aire de la calle a mi me huele a goma fresca
yo lo asumo, me lo fumo y me escapo por la cuesta
qué pena, mira qué pena, que mi mechero no tiene piera
quién pudiera, quién pudiera pintar olores en la arena.
Veneno negro, yo tengo en la sangre
y en mis brazos tengo cinco tatuajes
yo nunca lloro porque vivo en carnavales
me pongo la careta y me lanzo a la calle
y me lanzo a la calle, y me lanzo a la calle
y me lanzo...a la calle.
(Los delinqüentes)
T'estimo.
Foto: Tapersex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada