Des del terrat, he vist que el món canvia i gira sense parar. Des del terrat, amb la porta oberta a nous vents, he pensat en que curiosa n'és la vida. Allà, tot el que té de gran la vida, deixa de tenir sentit. Allà, s'hi concentra la tranquil·litat que busco per poder continuar lluitant pel que vull aconseguir.
Des del terrat, vaig veure com un grapat de gent s'ajuntava per fer festa. Des del terrat, vaig veure com tota aquesta gent, somreia i era feliç, celebrant que estàvem bé, l'aniveresari era tan sols l'excusa. Allà, vaig sentir que tot té algun significat i que el que ens envolta s'ha de valorar. Allà, em vaig sentir un xic feliç.
Potser també des del terrat, veuré com els somnis es compleixen mica en mica, i com em vaig fent gran amb tu i el nostre món. Potser des del terrat, estendrem altre cop la roba i ens adonarem que estem bé, l'un el costat de l'altre. Allà, tan de bo puguem fer celebracions especials amb tots els nostres per recordar bells moments i incrementar-ne de nous. Allà, potser sota les estrelles, veurem que la lluna brilla amb més força del que ens pensàvem, i vetlla per tot el que ens importa.
i així, podria passar-me infinites hores, recordant des del terrat, de darrera, què és el que em passa pel cap, quines són les coses que desitjo, on situo el meu futur...
Foto: des del terrat
Cançó: qualsevol de Beirut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada