Després de tot.
Després d'any nou, després de records, després de cultura catalana (Descenals 2011, Valls), després de viatges (Milà...), després de no viatges, després de revoltes, després de feina, després de molta feina, després de poca feina, després de Barcelona, després de Gurb, després de llegir, després de Vic, després de La Clau, després de nens, després de castells, després de nenes, després de la llar de foc, després de nits surrealistes, després de timpants foradats, després d'anades, després de sofà, després de beure, després de somiar, després de futbol, després de "La Competència", després de fumar, després d'anar amb moto, després d'estar cansada, després de ser pilla, després de vingudes, després d'observar en la nit, després de conversar, després de CineClubs, després de compartir la vida amb qui realment vols, després de... què et queda després de tot?
Doncs després de tot et queda Tot i Res. Un mix de sensacions, bones, dolentes... segons el que has anat teixint. I la meva tela, o terenyina, tan se val, està creixent, s'està impregnant de tot el que passa la meu voltant, està aprenent a moure's amb el lleuger balanceig del vent. Està entenent que les coses no poden forçar-se, que s'han de deixar fluïr. I això fa que em senti sinserament alleugerida. Això fa que les sensacions siguin bones, que després de tot em quedi Tot.
pd. Patti Smith (com la meva apreciada Janis Joplin) també m'ha ensenyat molt. Recomano d'ella: Dancing barefoot.
Recomano dos llibres. Un que vaig llegir fa temps, que és de contes i és un dels millors que mai he arribat a llegir. Evidenment és del meu incondicional Salinger, i es titula 9 contes. I pel que fa al que estic llegint, recomano el nou de Haruki Murakami, 1Q84 (si, s'assembla a 1984, oi? pequè serà?...). Finalment, dir que m'he comprat els 89 contes de Quim Monzó, últim llibre que em faltava per acabar la saga. Sí, allà hi ha tots els que ja he llegit, però em feia gràcia tenir-lo. Una vegada el vaig regalar, i aquest cop, me'l regalo a mi.
"Perquè a vegades, de tan esperar, oblides l'espera".
Foto: Dies de sol.
Aternament, Claire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada