Girls just wanna have fun

Santa setmana. setmana santA.

I apa, tornem-hi. Demà marxo i en tinc ganes. Una breu desconexió del món que té pressa, del món que ens agovia de tant en tant. Un passeig per la vida, una nova visió del que ens envolta, això sí, de lluny, perquè no sóc aquí.

U temps per viure, per sentir el sol, per riure. Per confiar i no sentir por. Uns instants màgics. Una música constant (per cert, títol d'un gran llibre que fa poc vaig llegir, de Vikram Seth) que ressona dins nostre.

I això és tot, després d'un super cap de setmana fiestero [la paraula promet també jaja] anirà bé un període amb més calma. Per tant, i resumint ja d'una vegada, espero que quan torni les coses segueixin al seu lloc, o si més no, mínimament. I que si alguna cosa o estat ha canviat, ho hagi fet per bé i per millorar.

Aleh, bona setmaneta, i a fer poc el sant/a, que per santa ja hi ha la setmana, no vosaltres, juju!

I una recomenació que fa temps volia fer, de Russian Red. Una versió que ha fet de la cançó de Cyndi lauper "girls just want to have fun".

http://www.youtube.com/watch?v=dVP7OzUX7ks&feature=related

[tot i que com a preferida, la millor per mi és la de Just like a wall :)]

il Pleut

Felicitat. Radiant el dia, malgrat ploure.

Potser més que radiant, diferent.

Sí, necessitava un bri d'aire i ha arribat. Me l'has portat amb la teva olor, potser.
Sí, necessitava despertar en un dia radiant i he aconseguit fer-ho.


La P r i m a v e r a m'ha portat fins aquí. Sento "la primavera al senyor estiu adéu adéu, adéu li diu, el senyor estiu a la primavera li va al darrera, li va al darrera...". I és que la Primaver la sang altera. M'agrada. M'encanta.



Després d'uns dies absurts, d'un no parar de recriminar-me a mi mateixa el perquè dels meus actes, el perquè de la meva existència, tot ha canviat. Tot. Sí.



Ara és el moment de dir que estic en vida, que moltes flors, malgrat tot, encara es resisteixen a tenir espines i que els llavis tenen gustos de molts colors. Que a la vida encara hi podem fer un racó pels somnis, i que aquests encara poden ser complerts.


Gràcies, temps, llum, sol, estrelles, nit, tu, ell, ella... i vosaltres, petits animalons entremeliats que em regaleu somriures i gran part del vostre temps per dedicar-lo a fer-me un xic més feliç... per fer-me veure que tot i la boira...cal caminar.


No tinc paraules, només "endavant primavera", segueix fent el que fas, que ja fa un any que no ho disfruto, que no vas fer el mateix amb mi fa un any. però t'ho perdono. Perquè ara torno a confiar en mi.



I mira que ara començar tot...Però la il·lusió és l'últim que es perd. I l'esperança, diuen. I quina por...

Continuem cercant l'impossible, encara no ens han vençut!

Claire Lunatique*