Maybe Ne me quitte pas...

M... Oh, Lord! Plis don't let me be misunderstood...

[quines viciades a Nina Simone últimament...és brutal!]

Genial. Dies de festa, de sol, de nens i nenes, de música (ejem ejem, superquartet+baix al poder, farem història!), de llum, de passejades (platja+aigua: remullada segura, encara que anem amb pantalons), de riures (i quins riures), de beures (uf...), d'amics, coneguts, estranys, de pel·lícules(i quines pel·lícules! Germans Marx...encara que malgrat els esforços per veure-la tota... jaja), de castells i universitats (felicitat absoluta)... I sí. Dies de trobar pis. I quin pis...uf, quines ganes que tinc d'anar-hi jaaaaaa. Terrasseta i tot, per les plantetes...ole ole, jaja. Lavabo per cada una...m...quins suparets ens hi esperen...i sobre l'insituuuuuuuuuuuuuuuu jajajaja.

Encara que per la gran cité tot continua bastant igual dins meu canvien les coses. I constantment, cap a millor. I estic contentíssima amb els canvis que hi ha hagut, amb les progressions, amb...tot. Perquè gràcies a l'ambient que respiro últimament, he tornat a fer-me un lloc bonic a la vida. I Roma què? hi anem o què titiiiiii??? Va, de moment ens acontentarem mirant el Barça-Atlètic des del Menta, acompanyada de jazzístics...

I espero el 23 amb unes ganes...aviam com surt tot plegat. De moment, cal anhelar el present i acabar la feina...i quanta que n'hi ha! Sort del gat del raval, que m'acull cada dimarts i em distreu una mica ;p tot i que ahir...vaia, que no era jo em sembla, perquè vaig quedar-me adormidíssima llegint T'esperaré...ai senyor.

Va doncs, me'n vaig cap a les Corts a fer una mica de músiqueta a aquella quitxalla, avui els porto el cello, avera si els agrada...segur que sí, a qui no li agrada eh? eh?

Ciauuuuuuu personetes, a cuidar-se i seguir endavant, com fins ara.

Menorca ens espera...I Guinea què?

:)

[Foto de Carnavaltotsival]

W e l c o m e t o p a r a d i s e . . .

Últimes setmanetes per Barcelona. I ja trobo a faltar cosetes. Però s'ha de fer.

Mmm...i el sol continua brillant, amb força. Iaixò m'agrada. Sembla que s'ha entestat a voler-se quedar dins el meu somriure. Ara només falta veure personetes que fa temps que no veig, que en tinc ganes. A veure a veure, de moment tot va vent en popa no?

Mai havia sapigut perquè no m'agrada anar amb metro. Ara ja ho sé. Són les cares de la gent. Fem tanta llàstima tots plegats. Et mires els pobres nens, que volen jugar, que no poden estar tancats dins els deu centímetres que els partoquen en aquella presó. I pares, mares, tietes, tiets, avis, cosins, cangurs, amics...els renyen, els criden, els obliguen a "saber estar". Com molt bé diu un amic, en realitat, els humans ens movem per instints, no per raonaments. I no podem trencar les fantasies d'ells. No podem. I ho fem. I llavors, veig adults cansats, d'ulls tristos i cares llargues. Rius de gent que no han pogut fer realitat el que volien, el que somiaven, per culpa d'això. I ells, però, continuen reprimits, i reprimint.

Espero que no ens passi igual a nosaltres. No m'agradaria que un dia algú em mirés i pensés el que jo penso d'ells. Perquè la veritat és que em fan molta llàstima.

[Poso aquesta pàgina web perquè des del NBC Nyahbingi Crew s'hi poden veure pròxims concerts molt i molt interessants! http://www.bcn-reggae.com/]

___________________________________________________________

El que fa estar els dimarts amb vosaltres, al raval, al madame jasmin, a l'habitació...

I serà tant efímer
com resistir-te.
Però, per què tenir-ho?

Ets oníric. I ja està.

Refuso que sigui com un clam,

com la malesa que s'arrela
on ni hi ha món.

I un fondo atzar dins teu...

Riu-te'n.

Només són paraules.
Només naixem.

I tansols morim.

És, senzillament, això.

Aixo? mmm...

[ArtCla :)]

imésimésimés...