06 d’agost 2010

Estiu 2010


Estiu bo. Estiu sa.

Estiu que va començar amb canvis de rutines, canvis d'horaris, i treballar molt el juliol...
Estiu de planificar el futur, el setembre, el Pràcticum, les feines. i de moment tot va de conya conya...
Estiu per eleborar unes vacancetes, per acabar de fer trasllats, de sortides i soparets fantàstics...
Estiu d'estores, cortines, llums, llençols, quadres, fotos, música, colors...
Estiu amb sorpreses, accident sobtat (per això no vull treure'm el carnet, aquests ensurts no m'agraden), per sort tot ha acabat bé.

Bé. Un estiu com ha de ser. I ara a disfrutar de l'Agost (que ja ha arribat!).

I res. Poques festes majors, però les justes i necessàries per passar-ho bé. Ara toca el Cantabars. Que això és fantàstic!

pd. aviat em quedaré sense 8 dients. que no ens passi res. ja m'han advertit que quedaré amb la cara ben inflada. això és un desastre. però si s'ha de fer, es fa. tot sigui per quedar estupendament bé jajaja.

Sóc feliç. Sí. Gràcies.

Foto by: Clara Cortés.


I una cançoneta que en sé d'un que ja se la sap de memòria gràcies a mi juujuju.

Manel, els guapos són els raros. (i sí, ja em fa mal ja dir que al final també m'hi he enganxat).
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.
I no passa res.



Claire*

1 comentari: