16 d’octubre 2010

Quan arriba el fred...


Ja fa dies que al sol li costa somriure. Ja fa dies que l'estiu va picar-nos l'ullet mentre s'amagava per no tornar. Ja fa dies que els horaris comencen a posar-se a lloc. M'agrada el que estic fent. M'agrada molt. Sentir que tot de nens et segueixen, et miren envadalits, i volen que tu els donguis respostes sobre el món i la música és molt gratificant. Et sents molt bé, de veritat.

I tot continua més o menys, si fa o no fa, igual. Amb anades, vingudes, dies més moguts, dies menys moguts (últiamment no hi ha molta activitat, cal reconèixeu), però "conflictes i guerres armats al món actual" em portarà feina, molta feina (en què devia estar pensant quan vaig agafar aquesta assignatura? ejem ejem jaja :P).

Pel que sembla, aquesta setmana que bé farem una sortida de muses per la gran ciutat de Barcelona, i això ja em té ben...com ho diria? encuriosida i exaltada. Sí. Tinc moltes ganes de veure'us ben aviat! Per cert, Sardenya molt bonic, però caldrà tornar-hi, perquè queden moltes i moltes coses per veure!!!

P.D: Propostes per Cap d'any? si no marxo sola. Però m'agradaria tenir companyia. Bona companyia. (Xuuuuuuuuuuuuuuuuuuuurrrrrriiii, vos piiiiipes? tuuuuuuuu piiiiipes? jeje).



Música: Me and the bees. Nou descobriment. (m'agrada "don't come back", "Cowboy" i "Summer Strange (my Baby)", molt).



Foto: com col·locar unes crosses fantàstiques en un baix collonut! jaja. Sandra, Ruben, Claire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada