10 de novembre 2010

Sobre el vel musulmà


Estic fent una assignatura online que m'està agradant molt, i un dels fòrums parlava sobre el vel en la dona i la seva història. Aquí en deixo la reflexió que n'he fet jo, després d'haver llegit un seguit de documents. Per tots aquells que us interessi el tema, trobo que és interessant saber-ne un grapat de coses que aquí exposo.

Partiré de la base que el vel ha tingut diferents connotacions (i encara té) al llarg de la història des de la seva aparició, així com també hi ha vels que reben diferents noms en funció de la zona i la dimenció corporal que cobreix. Però la reflexió aquí escrita és a nivell general, del què siguifica i del què comporta aquesta peça de roba.

En un inici, el vel era una peça de roba d'origen comú i completament asexual. La seva aparició feia referència únicament a la funció utilitària, per cobrir les necessitats del clima segons la regió geogràcia de cada "poble". així doncs, el vel era tan sols una eina per protegir-se contra la temperatura o adaptar-se al temps. Amb el temps, es perfeccionaren les tècniques i s'inventaren nous tipus de vels que responien també un moviment estètic. Seguidament, també s'utilitzà per distingir entre nivells socials. Aquí és on, en opinió meva, el vel passa de ser un valor utilitari únic a ser un valor ple de significats subjacents. Així, aquest esdevé un símbol de poder del propietari en qüestió que el llueix (escendència en un grup), esdevé un símbol d'identitat ètnica, reflecteix l'ofici de qui el porta, i, en resum, esdevé un símbol de distinció. Per a mi, aquí és on apareix la paraula "moda" en el simbolisme del vel.

Amb l'involucració de la política, les pròpies societats i les religions (jueva, cristiana i islàmica) sobre aquesta manera de vestir, l'idea i la concepció del vel fa un canvi sobtat, i el costum esdevé llei. Les religions doncs, no estan al marge d'aquesta evolució. També elles comencen a fer una manipulació de l'objecte per categritzar l'individu del grup social, i molt important també, distingir l'home de la dona en el seu pas terrenal. La roba doncs, esdevé també una forma equiperable al llenguatge, de relació entre humans, on hi entre en joc el paper de la moral. També així, la religió troba un forat on introduïr-se per poder pronunciar-se en la realitat cotidiana, mesclant la vergonya amb la sexualitat (l'expulsió del paradís d'Adam i Eva, n'és tot un exemple).

Un apunt que cal remarcar, doncs, és que d'un fet natural, concebut igualitàriament per tot un grup social, passa a ser un fet desigual entre homes i dones (l'evolució del vel és diferent entre l'home i la dona). La dona cal que vagi coberta amb un "mocador", per distingir la seva classe social (les prostitutes i les esclaves no portaven cobert el cap, i no dur-lo en les altres classes socials era motiu de càstic, o fins i tot, com a motiu de càstic, s'obligava a dur-lo descobert, com a despreci) i fins i tot la seva vulnerabilitat davant l'home i Déu.

Aquí és important fer una puntualització molt important (per a mi) ique alhora, m'ha sorprès. Tant Judeïsme, com l'Islam, com el Cristianisme, instinten (promouen) l'ús d'aquesta peça. És a dir, no només l'Islam "castiga" a la dona amb l'imposició del vel. Amb els textos penjats i l'ajuda del llibre "Sólo las diosas pasean por el infierno", s'ha vist clarament que el conjunt d'aquestes tres religions han arribat a obligar la vestimenta del vel a les dones. L'antic testament, per exemple, fa referències a cobrir-se el cap com a senyal de pudor i respecte davant el ser poderós. Evidentment, cada una ha tirat pel seu cantó hi ha "ordenat" normes més o menys estrictes, però el que està clar és que cap d'aquestes religions s'ha deslligat de la idea de portar el cap cobert (sobretot, pel que fa en el cas de les dones). La idea general, però, ha set sempre no despertar el desig sexual envers els altres, i imposar la idea (com ja he explicat), que Déu està per sobre de tot, i l'home va al darrera. La dona doncs, és situada a un rang inferiror. També per això, quan les dones adquireixen una certa edat, no se'ls imposa l'obligació de portar vel, ja que el desig sexual que poden transmetre, és ocmpletament ínfim. trobo molt denigrant obligar a la dona a portar un vel en motiu (a part d'altres) de no despertar l'instint sexual dels que la rodegen. Que no saben que cadascú ha de controlar els seus propis instints? Cal dnar la responsabilitat a les dones de controlar els instints dels homes? Jo crec rotundament que no.

El cap, internament, relacionat amb el saber, sempre ha estat lligat amb la figura humana. Aquí és on entre en joc la relació interna amb la externa. Ja amb la idea de portar corona, o les històries sobre el cabell de la dona i l'home (Tulmud, Lilith o Sampsó), es dona pas a aquesta importància externa. I d'aquí, es passa també del costum de portar cobert al cap a la imposició (que, com ja he dit, és completament diferent entre l'home i la dona. El llibre diu "la independencia convierte a la mujer en una prostituta incapaz de sostener su honor", referit al tema de cobrir-se el cap), i finalment, al càstig.

Però també en l'àmbit polític hi ha hagut un fort impacte en l'ús del vel. I, també cal dir-ho, un retrocés important. També l'ús (el bon ús, no tan sols l'ús) del vel ha esdevingut clau pel control de la societat. La conclusió que en trec, però, és dolenta, ja que pel que s'explica en els textos, el vel a nivell mundial, continua sent una peça indumentària important, que té un ús creixent per part de moltes societats.

Finalment, caldria fer una punt final sobre el vel com a símbol patriarcal. Aquest, que es basa en la superioritat de l'home envers la dona, difon l'obligatorietat del vel sobre les dones a partir de comentaris completament masclistes que sotmeten a la dona al rang últim de la família, malgrat ser ella qui la defensa i la porta endavant. No poder anar descoberta davant homes que no formin part del grau parantesc, o bé no poder treballar amb homes, deixa veure clarament aquesta idea de masclisme que abunda en moltes de les societats (moltes d'elles, musulmanes).

P.D: Trobo summament curiós el fragment de text que descriu com el Corà no fa referència a l'ús del vel:"El Corán no exige, ni siquiera recomienda que se cubran la cabeza y ni mucho menos llevar un velo integral que les cubra todo el cuerpo". Llavors, això és el que més em molesta i em trenca els esquemes de com encara ara, les dones deixen imposar-se aquesta espècie de "ritual" que relaciona el seu cap amb el mocador, tot partint de la base que la religió ho imposa (cosa que com s'ha vist, és completament mentida, i tan sols és uan difusió errònia dels sectors més fanàtics islàmics). Entenc que, en la societat en què es troben, la seva figura és totalment marginal i es limita a obeïr ordres, i és a per això i a partir d'això, i tal com també s'apuntava en algun dels escrits, que cal difondre que en cap cas s'obliga a portar-lo i que una lluita portada a la pràctica en contra d'això, amb una bona propaganda i sense perdre mai el respecte a cap grup social, és completament viable.


Foto: Sandra i jo (las crosas "alegría" de la huerta)per Aant Fèlix, a Vilafranca. Amunt Sagals! La diada no va anar com tots esperàvem però cal seguir endavant!

pd. Començo a recuperar energies. Bieeeen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada