31 de juliol 2009

Perquè no tot gira al voltant de la nostra atenció...



Els nostres cossos
junts fins als ossos
pengen dels ulls
a cor què bulls
i em podeu creure
que li vaig veure
l'os del seu crani,
no el sucedani
del maquillatge
sinó l'estatge
del seu alè,
el punt del què
d'enllà de tot
on no va el mot,
només puc dir
"la coneguí".



[Enric Casasses]





"L'estiu és teu", gemeguen els estúpids eslògans publicitaris. I és què passa? que l'hivern no ens pertany?


Ahir, amb una cigarreta als llavis i una copa de vi entre mans, vam deixar de respirar uns instants, per deixar-nos impregnar de paraules, a voltes incomprensibles però certament fantàstiques, del poeta Català Enric Casasses. I és que n'hi ha pocs de poetes, malgrat el que ens digui la gent, però aquests pocs, són genials. I si a sobre, no lluiten sobre una llengua (en aquest cas la catalana), si no que treballen amb ella, l'obra pot esdevenir sensacional.



Ahir doncs, com deia, vam deixar de creure en res, vam oblidar els mots per un moment, i l'ignorant i la hipocresia ens van semblar menys miserables. Perquè vam aconseguir oblidar-ho, sí; intercanviarem la vida mateixa per una estona de cel.



Durant molt de temps, hauria somiat no desfer-me mai d'aquests instants de plaer i innexistència, simplament, per no retornar a la rutina i a la realitat que em supera, sovint. Però, com bé diu Huang-Po, "No permetis que els esdeveniments de la vida quotidiana t'encadenin, però no te'n sostreguis mai. Només així assoliràs l'alliberament". I no cito això perquè sí.




Doncs això, que gràcies Enric, gràcies. Ahir, vam veure un cop més com l'inici de la nit se'ns tirava a sobre, però aquesta vegada, la lluna no va gemegar, sinó que portava entre galta i galta, un somriure, i gairebé era feliç.











Claire*

1 comentari: